Aquest mes de maig passat, ha fet 40 anys de la revolució social i cultural que es va generar a París i es va estendre per tot el món amb la intenció de crear una nova societat. Va ser una victòria de la llibertat, dels ideals, de la imaginació. Aquella generació va enterrar per sempre el masclisme, va predicar la pau i la llibertat individual, la unitat de tots els humans.

Després tot es va complicar, i els models econòmics dominants van mig absorvir el moviment, fins al punt que un dels elements més significatius de finals del segle XX: l’expressió musical popular, va acabar sucumbint a les regles del mercat.

Ara les coses han canviat. Les noves tecnologies han ofert nous mitjans de comunicació a les noves generacions. La música torna a sonar lliure. Això, més el fracàs del capitalisme especulatiu, més el canvi de mentalitat que va suposar aquell punt d’inflexió del 68 i el mirall que això representa, ha permès que els valors que defensaven aquells joves, actualment tornin a estar presents en el model de societat que molta gent vol pel segle XXI.
Per assolir aquests objectius, hem de tenir clar que això no és la cursa dels 100 metres, sinó una marató i com a tal hem de viure-la: amb tenacitat, constància, paciència i pas a pas.

Hi ha un abans i un després d’aquell Maig del 68. Fem que aquest després cada cop esdevingui més real.